Tot s'accelera, tot canvia, visca el Megavers!

Així que tenim el nostre grup dividit.

Per un costat en Caramon, en Raistlin, la Lluna d'Or i en Tass estan dins el laboratori. Allà en Tass aconsegueix accedir a la informació i els controls de l'experiment que la Coalició està fent per control.lar als xiticix (amb ajuda de la Tecnologia de Xak-Tsaroth) i decideix provar què passarà si apretem a la icona que posa Fer Nou Rusc. Al mateix temps la Lluna d'Or insereix la Vara de Cristall Blau, que serveix com d'interruptor general i dóna energia a tot el complex.

Això fa que els dos psi-stalkers i el psi-alien comencin a patir una sobrecàrrega d'energia psíquica. El grup els treu de la piscina per salvar-los d'un burn-out. La paret que els separa de la Reina Xiticix es comença a esberlar i en Tass i en Caramon es tiren a la piscina per amagar-se. La Lluna d'Or, al veure a la Reina a l'altre costat, comença a sentir l'impuls de tocar-la amb la Vara.

A fora les coses tampoc van massa millor. Els xiticix embogeixen (just deprés que en Tass donés la ordre) i es comencen a agrupar a just al punt on abans hi havia el rift. La Bupu i en Vent del Riu disparen contra els explosius que carreguen els borgs. Un d'ells explota i, al veure's impregnat de la substància que atrau els xiticix, aquests se'l mengen viu. L'altre porta una enorme arma, que omple de cobdícia a la nostra nana gully, la Bupu que li dispara per matar-lo i quedar-se-la.

L'acció de la Lluna d'Or també té conseqüències a l'exterior: l'emissió de l'energia psíquica que ha obert amb la Vara també arriba als altres edificis de la ciutat. Però com que està enrunada hi ha molts llocs amb enormes fugues de cabdal psíquic. Una de les majors fugues toca a la ley line i genera un nexus point espontani.

A dins les coses tampoc milloren: al treure els psiònics de la piscina la Reina Xiticix recupera tot el control sobre les seves accions i les del seu rusc i entra en frenzy. La Lluna d'Or si acosta lentament, aixecant la Vara de Cristall Blau. En Tass ja té un altre cinturó de granades a punt (no s'acaben mai?).

A fora la Bupu rep un tret mortal del Borg que atacava. L'Sturm, mostrant els seus principis, crida al borg i li recomana refugiar-se amb ells, els xiticix estan començant a posar-se violents de debó.

A partir d'aquí tot es precipita: la lluna d'Or toca a la Reina, que mor entre xiscles d'agonia, s'obre un rift al nexus point i comença a xuclar als personatges amb una força indòmita.

Els nostres protagonistes comencen a sortir volant cap al rift. Entren en un salt dimensional. Només tenen temps de sentir la veu de Mishakal:

Ho sento peons meus, ara us toca un altre taulell....
per tornar a casa haureu de trobar el camí solets....

Llavors ve el silenci, la foscor, el fred, la son.....

La Sala de la Reina

Abans d'entrar a l'edifici (me n'havia oblidat de comentar-ho) el grup pot veure com la Kitiara i en Takeshi s'escapen a través del rift, que es tanca just darrera seu, amb una Skycycle.

Després també són espectadors de la transformació de Havolog que fa que coneguin la seva veritable natura: és un drac!

Evidentment l'Sturm i companyia no poden evitar atacar-lo per intentar distreure'l mentre en Raistlin acumula energia per reobrir el rift. El combat s'acaba quan el drac es teleporta i desapareix i el grup entra al que sembla l'edifici principal. El rift sembla que no es pot obrir, com si desde l'altre costat tinguéssin capacitat per tancar-lo (de fet no estava sobre un nexus point i això ja és poc habitual).

Allà es troben amb una combinació entre antics laboratoris mig funcionals de l'Institut Psi i la llar de la Reina Xiticix (encara que ells no ho saben). Els antics laboratoris estan vigilats per un petit escamot de soldats i borgs de la Coalició, que ha aprofitat el temps i para una emboscada amb armes pesades contra els nostres herois. Seguint la tònica de la saga el combat s'acaba amb una ronda d'explosius llançats per en Tass (que s'està convertint en una autèntica rata-bomber), aquesta vegada combinat amb un conjur de'n Raistlin-Doraemon que els porta (mentre tot explota) a una butxaca d'espai-temps. Un cop mig netejat dels soldats (i amb els borgs aparentment fugint) es pot explorar els laboratoris.

Allà es descobreix una piscina (a l'estil de Minority Report) amb dos psi-stalkers i un psi-x alien endollats a una sèrie d'aparells i connectats a alguna cosa que hi ha darrera una paret de resina xiticix (el grup no ho sabia però era la Reina del Rusc). En Tass comença a investigar de què va tot i la Lluna d'Or (per fi!) descobreix que la Vara de Cristall Blau té un lloc on posar-se. Mentre això passa l'Sturm, en Vent del Riu i la Bupu han descobert l'heliport de l'skycycle de la Kitiara i veuen que els borgs no havien fugit sinó que han anat a buscar uns dispositius que fan enfurismar als xiticix i fan que t'ataquin.

(també comença a ser un clàssic que el grup es separi cada dos per tres)

A partir d'aqui les coses es comencen a posar sèries.....

El Gir

Avui s'ha perpetrat. El gir que ja havia anunciat als meus jugadors s'ha dut a terme i, em sembla, ha generat tanta sorpresa com m'esperava.

Tot ha començat allà on ho vam deixar fa 15 dies: després de la bomba de'n Tass regna una extranya pau a Xak-Tsaroth. Sembla que l'antiga ciutat s'està convertint en un eixam de xiticix i que la Coalició, amb la Kitiara a davant, hi tenen alguna cosa a veure.

A més les runes tenen un rifts dins seu! És el primer rifts de la saga i, sens dubte, jugarà un paper crucial en el futur dels nostres personatges. A la poca estona d'estar a les runes han vist que sortien la Kitiara, en Takeshi Kitano i en Havolog, un guaperas seductor.

Sembla que en Havolog és mag i fa conjurs que detecten la presència del grup. Mentre el grup es replega, aquest sinistres personatges (dels quals se'n parlarà) entren dins l'edifici principal de la ciutat enrunada. Mentre s'aproximen descobreixen un altar on s'han dut a terme brutals sacrificis que, segons la opinió de'n Raistlin, són per obrir i controlar el rift.

El grup s'aproxima a l'edifici central i entra. Sembla que hi ha dues seccions, una feta pels xiticix i una que conserva la construcció pre-cataclisme. El grup s'endinsa per aquesta.....
(seguirem explicant què ha passat)

Sense guió

Un dia en Quim em comentava que als USA els mòduls més organitzats, lineals o no, on el que s'explica és l'aventura a seques i apunt per jugar no triomfen.

M'explicava que els mòduls que realment la gent valorava eren els mòduls amb molta informació a partir de la qual el director de joc en feia les aventures que creia més adient.

No pretenc defensar la coherència de tots i cadascun dels manuals de Rifts (com segurament tampoc es pot fer de cap joc) però el que puc dir és que darrerament m'estic empapant molt dels seus manuals per donar un gir argumental a la saga i la veritat és que la partida d'ahir em va ajudar per veure que tot el materia està fent el seu efecte. La flexibilitat i capacitat d'improvització que et permet el Rifts és brutal i si tens material més o menys a punt tot acaba quallant i surten partides espectaculars!

Sempre, és clar, amb la col·laboració dels jugadors!

Seguim!

Sota les runes de Xak-Tsaroth

Ahir els nostres herois van arribar a Xak-Tsaroth. Jugàven la Lluna d'Or (a càrrec d'un nou jugador que s'estrenava), en Tass, en Raistlin, en Caramon, la Bupu i l'Sturm.

El misteri va començar quan van descobrir, entre els pantans de Xak-Tsaroth un enorme i ocult campament de la Coalició. La sorpresa va ser descobrir que la Kitiara és, com ja sospitaven, la Dama Blava (cap militar de la Coalició, sense saber l'abast del seu poder). Per sort l'Sturm i la Bupu van impedir que en Tass intentés robar un enorme robot. Mentrestant, en un campament improvisat, la Lluna d'Or, en Raistlin i en Caramon van tenir un encontre amb en espectre del passat, del que la lluna d'Or va treure'n alguna informació profitosa.

Van vorejar el campament i van arribar a la ciutat en runes de Xak-Tsaroth on van descobrir un edifici en peu: l'antiga seu central de l'Institut Psi, una institució precataclisme que es dedicava a l'estudi de la psiònica. Al arribar van veure que la Lluna d'Or és una viva rencarnació de la Dra. Mishakal, cervell i ànima del projecte Institut Psi. També van descobrir que en certa manera la Coalició està experimentant (amb la tecnologia supervivent de Xak-Tsaroth) amb els xiticix (els temibles insectoides).

Després d'un parell d'encontres on el grup va evitar, intel.ligentment, el combat vam arribar a una de les escenes que hauria d'estar entre les 10 millors escenes de cap mòdul de rol: el pou, les olles i els nans gully.

L'he llegit, jugat i dirigit un munt de cops i mai m'ha defraudat. Ahir tampoc va ser la excepció.
Què dir-vos als que no hi éreu? La Bupu esperonant als nans gully amb el seu punxó elèctric, les olles amunt i avall a tota velocitat, l'Sturm tirant soldats de la Coalició avall, en Tass penjat de la cadena, en Caramon per terra a l'olla, en Raistlin levitant (i fent levitar als que queien)...... i tot va acabar amb el llançament d'explosius plàstics a la comitiva de recepció que els esperava a baix...

Per sort es va fer tard i vaig poder parar la partida. Ara tinc dues setmanes per reconstruir la història.... ;-)

Rol sense complexos!

Una de les coses més bones que té el Rifts és que respòn sense apel·latius al títol del post (que va pronunciar per primera vegada en Tempestari, el nostre Tanis particular).

La veritat és que la grup hi ha de tot: mags, guerrers, poders psiònics, cibernètica i biònica, races diferents.... i tot més a menys integrat (sobretot amb el concepte de Megavers (que ve a ser un tipus de multiplans com els que ens proposava Michael Moorcock en els seus llibres). A més tot en un ambient de ciència ficció postapocalíptica que no està gens malament per jugar a sci-fi, a no ser que siguis un trekkie o un fan d'Star Wars. Sempre he buscat un bon joc de sci-fi i fins ara només havia provat, que m'agradés, el Fading Suns.

Ara estic preparant la sessió de la setmana que ve i veig, amb ganes, com puc sorprendre als jugadors amb girs d'argument i trama que em venen donats per material publicat per Palladium Books. D'acord que hi ha molt de munchkinisme i sempre s'ha de "retallar" moltes fricades, però quan no?

Fins que no arribin els jocs de Maqui Edicions el Rifts ens pot donar molt bones sessions....

Tot té un límit, inclòs els Superherois!

Al final la partida de Heroes Unlimited no va acabar de cuallar. No pas, com alguns dels nostres lectors creien, per manca de voluntat del grup de jugadors sinó més aviat per certes limitacions del sistema i per les constants interrupcions amb les que col·legues que transitaven pel bar on juguem ens van "obsequiar".

Al final no va quedar bon gust de boca i vam decidir continuar el Rifts alternat-lo amb D&D.....

Següent!