Fets merda

El grup segueix baixant per la claveguera.

La tensió es palpa: no només estan masegats, bruts i cansats. L'Sturm segueix molt enfadat i està molt cínic. Parla de separar-se just quan surtin de la canonada.

Al final arriben a un paratge desconegut. Un petit llac, amb un pedrot al centre, un corriol i un minúscul llogarret. El grup es neteja, intenta sobreposar-se a la difícil situació i s'arriba fins al llogarret.
Allà demanen hospitalitat, que se'ls hi ofereix a canvi d'alguns crèdits, unes reparacions de'n Tass i la promesa que el grup mirarà de rescatar la filla que es va perdre a la zona pantanosa del llac.

L'Sturm està tant enfadat que acampa fora del llogarret. En Caramon i ell xerren i sembla que aplacen les decisions fins després de haver rescatat a la noia.

El grup s'aproxima al llac i detecta unes roderes enormes i un rastre monstruós....

Sortint de Lone Star.... entrant en crisi?

Al final Burka accedeix a portar-los davant de'n Julius, el cap de clan de les rates mutants. El viatge desorientador pel nivell 8 acaba en una gran caverna excavada en el fang on viuen una munió de rates mutants enmig de ferralla i detritus. En Julius resulta ser una enorme rata blanca, cabdill d'una tribu de rates mutants amb mentalitat de vikings carronyers. Negocia amb el grup el guiatge fins a la sortida acanvi d'armes i després es celebra una festa de comiat del grup. Durant la festa en Julius parla de Martha, la seva filla que va desaparèixer fa temps. Sembla ser que les rates mutants eren presoneres de la Coalició (que les volia eliminar per la seva poca operativitat i disciplina militar) i uns dies abans d'executar-les una mena de rift espontani les va alliberar: la meitat van anar a parar a la planta 8 i l'altra meitat (Martha inclosa) van desaparèixer.

Arriba el vespre i s'inicia l'operació de fugida: una rata amb dots d'orientació espectaculars els guia a través de la planta 8 fins arribar a l'ascensor 27, que encara està operatiu. Però també està vigilat, per una patrulla d'skelebots liderats per un oficial i dos cyborgs. El grup ha de distreure a la patrulla durant una estona fins que un escamot d'homes rata tregui la llum de la zona, cosa que farà retirar la patrulla, i es podrà accedir al túnel de l'ascensor.

Aquí, al meu entendre, es va començar a gestar la crisi, ja que el grup no es decidia de com actuar. No hi ha un líder clar i si molta confusió. Al final es va optar per un atac dispers, un combat breu i, a part de distreure efectivament a la patrulla, es va aconseguir destruir el robot espia que l'oficial va activar, evitant la gravació de l'acció per part de la Coalició. Al apagar-se la llum la patrulla es retira, i el grup s'introdueix al forat de l'ascensor. Un cop allà dins en Gofre (la rata guia) els porta fins un túnel de ventilació, pel qual es colen i comencen a introduir-se, sense saber-ho, al nivell 7.

Al final en Gofre senyala que ja estan en zona segura i arriben a un espai de laboratoris. Estan a la infame Àrea 357, on Bradford duu a terme els seus experiments més secrets (com el grup descobrirà més endavant). Primer de tot arriben a un laboratori on s'experimenta amb gossos mutants i la tecnologia MOM (que fa crazies, com en Caramon). És de nit i els laboratoris estan buits.... o això és el que semblava! De cop es troben davant de la Dra Santiago, de cara afable i bondadosa. Aquesta es posa a parlar amb apreci tant amb en Marvin com amb en Tass. Sembla que parlés amb fills seus. Sense saber ni com ni per què, en Tass la aturdeix amb la seva maça neural (la Dra no duia ni armadura ni armes visbles) i el grup segueix endavant.

El laboratori següent és una zona d'experimentació de biònics sobre animals mutants! Mentre es rapinya i es registra l'Sturm i en Marvin decideixen tornar enrera, amb la Dra Santiago. En Tass els segueix a la poca estona.

Per variar el grup es separa = PROBLEMES!

La Dra Santiago s'ha espavilat i, davant de la crisi nerviosa de'n Marvin (que ha identificat a la Dra com un membre de l'equip científic que l'ha creat), intenta donar-li una injecció. L'Sturm confia en ella i ajuda (fent-li un grapple) aguantant a en Marvin. En Marvin demana ajuda, però l'Sturm segueix confiant en la Dra, en Marvin aconsegueix hipnotitzar a la Dra, que marxa del laboratori i de cop fiuuuuuuuu , un làser, mata a l'instant a la Dra. En Tass està dret a la porta amb la pistola encara fumejant.... l'Sturm s'indigna per aquesta acció tant poc noble i discuteix amb en Tass. Però la seva indignació no ha fet més que començar....

Quan entren al laboratori de biònica veuen que allà les coses tampoc han anat massa bé: el Dr. Alexander (en Marvin en té bons records) estava fent hores extra i el grup l'ha capturat i, un cop estava enmanillat en Caramon l'ha matat davant l'inactivitat de la resta.

L'Sturm s'emprenya de debò i amenaça en abandonar el grup. Però ara no és el moment de discutir i el grup segueix endavant.

El proper laboratori és la melonera, instal.lacions infames on a partir de nens abandonats en Bradford i els seus els transformaven en Psi-Aliens com en Marvin. Ara sembla que els han abandonat a la mà de déu i està tots pràcticament morts, excepte un jove que encara no estava mutat i que Sturm rescata.

Això sembla el museu dels horrors....

Però la darrera zona és la pitjor: allà descobreixen que la Coalició experimenta i estudia els xiticix i ha creat un engendre especialista en caçar-los! No hi ha temps per investigar i el grup avança. Abans de marxar, però, en Tass activa l'alarma (sense voler) al fer pujar massa la pressió del contenidor on hi ha un mata-xiticix..... el vidre es trenca....

El viatge acaba en una estança que serveix per expulsar els detritus biològics del complexe. El grup, pressionat per l'alarma s'hi llança sense pensar!

Nous horitzons

Salut!

Amb la darrera entrada del diari de Kitiara tanco el que he anomenat "El Gir". Un canvi a l'argument de la saga que ens ha dut desde les amenaçades terres d'Ansalon fins a l'amenaçant Terra de Rifts.

Algú ha dit que tot això ho he fet per amortitzar la compra de manuals de Rifts. Altres han pensat que era una de les meves clàssiques anades d'olla, però per a mi (ara que ja ho tinc tot a punt, mapa inclòs) és l'expressió del Rifts en la seva totalitat: Rol Sense Complexos!

Seguirem explicant com va tot.....

Els diaris de Kitiara (i VI): les notes finals

A partir d'aquest punt el diari es torna una sèrie de petites gravacions precipitades.

Al tornar de Xak-Tsaroth la Kitiara està molt trasbalsada. Primer per què ha retrobat els seus antics companys d'aventures, i en unes circumstàncies que no s'esperava. I segon per què Hav no és amb ella.

Al cap de 4 o cinc dies d'arribar la Kitiara té una reunió amb en Bradford. Aquest l'acusa d'haver fracassat en la seva missió, d'haver perdut una brigada sencera en una imprudent maniobra d'invasió dimensional no autoritzada i d'haver posat en perill tota la investigació del nivell 9. La primera mesura és que tot l'equip de científics del nivell 9 es redistribuirà en altres plantes. Ella manté les seves estances allà, amb alguns soldats de la seva brigada que encara estaven al complex. La Kitiara aconsegueix saber que la reacció de Bradford es deu a un informe molt negatiu que ha escrit en Takeshi Kitano!

Passen els dies i la inactivitat mata a la Kitiara que, sense Havolog al seu costat, està embogint en aquest arrest domiciliari al que l'han sotmès. Cansada convoca una reunió amb els pocs oficials fidels que li queden a les seves estances per dir-los-hi que abandona la Coalició i que va a buscar en Havolog, digui el que digui en Bradford.

Els diaris de Kitiara (V)

Un cop van tenir la confiança de'n Bonefield guanyada, aquest els crida i els convoca a la ciuta de Wichita Falls. Per arribar-hi passen a través de l'anomenat Regne de Worth, que pel que diuen ha de ser la única opció de vèncer a la Coalició en aquesta zona.

Al final arriben a la ciutat i allà els espera una patrulla de la Coalició prou extranya. Es tracta del Major Claval, Cap de l'Àrea de Recuperació i Contenció de Mutants, amb la seva patrulla Els Caçadors Silenciosos (una barreja de felins, rates, gossos i un ós mutant). Aquest els guia fins al Complexe Lone Star (dos milles al sud-est de la ciutat de Lone Star).

Allà en Hav i la Kitiara entren al complexe científico-tècnic més impressionant que mai han vist. Si a l'exterior es tracta d'una fortalesa militar de primera categoria (la més gran que ha vist mai Kitiara) que deu ser com la punta d'un enorme iceberg subterrani. Cada planta és una petita ciutat subterrànea, amb les seves zones residencials, d'esbarjo, plantes d'energia i, cada planta té com una especialització: investigació en armes, armadures, biologia, medicina.... Es tracta d'un complex pre-apocalipsi que va ser descobert per la Coalició ara fa 40 anys. Amb 30 anys el Dr. Bradford té en ple funcionament les 6 primeres plantes, ha establert la base per als experiments més secrets (inclús alguns sense el consentiment de l'Emperador) a la planta 7. La planta 8 no estava acabada quan es va descobrir el complexe i la 9 no esta operativa (encara....).

En Havolog comença a entendre el per què del potencial tècnic i militar de la Coalició.

Després de superar intensos controls de seguretat arriben al davant de'n Bonefield, que resulta un nom fals. Desmond Bradford és el nom real del seu contractador, ostenta el títol d'Administrador General del Complexe Lone Star, despatxa i rendeix comptes directament amb l'Emperador Prosek. I a més la Kitiara no triga gaire a descobrir que és un científic boig, psicòpata i megalòman.

Ara bé, el projecte que els hi proposa és ESPECTACULAR. Es tracta de, amb les habilitats arcanes de'n Havolog, reobrir la planta 9. La que experimenta amb el viatge dimensional de forma controlada (i sense dependre de la màgia). En Bradford té somnis de grandesa on s'imagina un Imperi Trans-dimensional on Prosek serà el Gran Emperador i ell la seva mà dreta.....

A la Kitiara i en Havolog la proposta els va entusiasmar. En Bradford va anomenar-la Capitana de Brigada i li va assignar una Brigada amb diversos tipus de companyies (infanteria, Armada Robotitzada, Armada d'Aire, Dog Packs....) i la va començar a entrenar per a la invasió dimensional. El seu primer projecte era tornar a Xak-Tsaroth i provar la tecnologia psiònica d'allà amb els xiticix, per completar un altre dels experiments del sector 357 (Planta 7) de Lone Star.

La resta ja la sabeu: al arribar a Ansalon s'instal.len a Xak-Tsaroth, busquen la Vara de Cristall Blau, inicien una primera invasió (això ho engega la Kitiara sense el permís de Bradford, encesa per l'ambició de dominar la seva terra natal) i comencen a experimentar amb els xiticix (que crida Havolog a través d'un rifts que convoca amb un sacrifici brutal).

Però l'experiment no va acabar bé, ja hem explicat per què. I Kitiara es veu obligada a fugir cap a la planta 9 davant dels nassos dels nostres protagonistes.

... però què collons hi feien aquells allà?
i en Tanis? On era?
Ai amics meus, espero que si ens tornem a veure no sigui com a enemics, encara que sigui pels vells temps!

Els diaris de Kitiara (IV)

El gran projecte de'n Bonefield implica la compra de material que ni la Coalició té. En Havolog fa notar a la Kitiara que això és molt extrany i que ha de tenir a veure amb aspectes arcans o d'ocultisme. Sense gaires problemes de finançament la Kit i en Hav comencen un viatge per una zona anomenada l'Imperi Pecos, que ocupa la meitat sud de l'anomenat Estat de Lone Star (Texas preApocalipsi diu en Hav). Sembla que la Coalició (o almenys això és el que rep Kitiara de l'aparell propagandístic) domina tot l'Estat, però la realitat és ben diferent. L'Imperi Pecos és una vasta extensió de terreny sense ordre ni concert, on diferents bandes (algunes inclús formades per éssers dimensionals) campen a les seves. Entre les bandes hi ha aliances i rivalitats, però ni Kitiara ni Havolog es centren en això, i el diari conté poca informació. En Hav parla d'un cabdill que es fa nomenar Emperador, es diu Sabre Lassar. En Havolog li té por!

També negocien amb un tal Don Marco, que té la seva seu central a New San Antonio, que sembla ser un gran especialista en "trobar coses" que la gent necessita. Kitiara parla d'ell com un sàdic sociòpata amb ànsies de reconeixement. L'altre cabdill amb qui tenen tracte directe és amb en Zimchex, cap d'una tribu nòmada de Simvans, éssers d'una altra dimensió coneguts per la seva habilitat de domesticar qualsevol animal per transformar-lo en montura dòcil i entrenada, i Kitiara els hi va comprar algun dels millors cavalls que ha muntat mai. També són coneguts per la seva afició a la carn humana..... cosa que neguiteja a la Kitiara!

Així, durant una temporadeta, la Kitiara i el seu pervers amant s'estableixen a Uvalde (seu dels famosos Pecos Riders i el seu líder, el Senyor de la Guerra Grange), des d'on negocien i treballen per a en Bonefield. Uvalde, amb el seu famós Rodeo Bucaroo Bonanza, esdevé un niuet d'amor i negocis on la parella va guanyant-se la confiança de Bonefield amb eficàcia i eficiència.

Quins dies!
Cavalgar sense parar, el vent contra la cara,
la llibertat ha de ser com això.....
Ara hem d'aconseguir que la meva sigui per sempre!

Els diaris de Kitiara (III)

Els viatges de Havolog i Kitiaria expliquen mil aventures més enllà del temps i l'espai.

Dels molts viatges n'hi havia uns quants que Havolog i Kitiara feien a Ansalon, la terra natal dels nostres protagonistes. En un d'ells van anar a parar per casualitat a les runes de l'antiga ciutat de Xak-Tsaroth. Allà van poder estudiar les restes del que havia estat el famós Institut Psi i van anar descobrint que encara quedaven mig en peu unes instal.lacions per a fer experiments psiònics molt potents.

Tot i els seus esforços no van trobar la clau que obria el mecanisme que permetria poder investigar els poders psiònics com mai s'havia pogut fer. Semblava que la clau era una Vara de Cristall Blau mítica, de llegenda.

Amb la idea de trobar-la van viatjar per Ansalon i, al no tenir èxit en aquesta búsqueda, van començar a viatjar de dimensió en dimensió fins que van arribar a una ciutat que els van sobtar.

Acabaven d'arribar a Ciudad Juárez, la ciutat més caòtica i bizarre del Megavers.

Una ciutat sense llei, sense control on operaven tot tipus d'estrafalaris i perillosos personatges perseguint extranys i malèfics objectius....

Allà Havolog i Kitiara se sentien com a casa! Un lloc on imperava la llei del més fort, on ningú preguntava per què sinó per quant. Allà van estar operant com a mercenaris, ampliant la seva fortuna personal fins que van conèixer a David Bonefield.Hav i Kitiara havien treballat amb molta gent, però aquest semblava l'operador més important que havien conegut fins ara. Van començar a treballar per ell, primer de manera esporàdica i després de manera més estable. Primer eren missions senzilles: recuperar tecnologia robada, destruir edificacions o matar a persones claus. Llavors es va començar a complicar: missions a traves de l'Imperi Pecos (zona salvatge de bandits nòmades), capturar vius a certs animals mutants extremadament perillosos, atacar a patrulles de la Coalició.... Sembla que la seva eficàcia el va convècer gratament i cada vegada es guanyaven més la seva confiança. Mai li van revelar la veritable natura de Havolog. Bonefield els hi pagava quantioses sumes de diners, equip i, tema que interessava profundament a Kitiara, medicaments i tractaments molt moderns que permetien perllongar la vida.....

Al cap d'uns mesos de treballar plegats Bonefield va anunciar-los-hi que s'havien guanyat la seva confiança i els promet portar-los al Complexe de Lone Star per a treballar amb ell en un projecte REALMENT IMPORTANT.

He sentit parlar molt d'aquest complexe diuen que un 85% de la tecnologia que tenim actualment porvé del descobriment d'aquesta instal.lació pre-Apocalipsi.... Potser allà puc aconseguir la vida eterna que vull....