Ha calgut esperar poc i la mitjanit ha arribat.... la Farruccia s'ha perdut entre bambalines i tots els protagonistes (els de sempre i els convidats) ja s'han reunit (al vell estil de taberna dungeonera).
De cop les ballarines es reuneixen al mig de l'escenari, la boira puja, el volum de la música es fa cada vegada més insoportable.... i apareix la bèstia!
Un enorme tyranosaure rex sorgeix del no-res i es menja a les ballarines! I porta a la Farruccia penjada del morro...
Les portes es tanquen de cop, comença a sentir-se crits de pànic i els moteros i siniestros es transformen en vampirs!
A partir d'aquí he de confessar que de les mil partides que se m'atribueixen mai havia perdut el control d'una de manera tant brutal. En Joan Oli (amb una fitxa de poder desproporcionat per la resta del grup i altament perillós en les mans del seu jugador) comença a crear rius de lava, xorros de foc i tot tipus d'efectes pirotècnics que esgavellaven qualsevol possibilitat d'acció coherent.
Al final: en menys de 15 segons el grup s'ha polit als moteros, als siniestros, les camareres vampires i, de retruc, als turistes que corrien per allà. Això si: han descobert les masmorres ocultes del bar.... hi baixen. Confien trobar a Aznar, el sacerdot del Culte de la Sang que deu saber coses de Kitiara. A mesura que s'enfonsen en el temple la sang de la matança de dalt es va acumulant en reguerons fins a fer verdaders rierols de sang..... fins que quan arriben a la sala més profunda (com no) veuen que Aznar ha obert un rifts.... DE SANG! del qual surt un terrible monstre (lo més semblant a un chtulhu que mai ha dissenyat la febril ment de'n Sembieda) que els ataca. El grup lluita i, com si no, altre cop Joan Oli dóna el cop de gràcia a la bèstia.
Amb Aznar capturat i la bèstia morta, acaba el primer (i espaterrant) capítol de la 3a temporada de La Meva Saga de Rifts!
De cop les ballarines es reuneixen al mig de l'escenari, la boira puja, el volum de la música es fa cada vegada més insoportable.... i apareix la bèstia!
Un enorme tyranosaure rex sorgeix del no-res i es menja a les ballarines! I porta a la Farruccia penjada del morro...
Les portes es tanquen de cop, comença a sentir-se crits de pànic i els moteros i siniestros es transformen en vampirs!
A partir d'aquí he de confessar que de les mil partides que se m'atribueixen mai havia perdut el control d'una de manera tant brutal. En Joan Oli (amb una fitxa de poder desproporcionat per la resta del grup i altament perillós en les mans del seu jugador) comença a crear rius de lava, xorros de foc i tot tipus d'efectes pirotècnics que esgavellaven qualsevol possibilitat d'acció coherent.
Al final: en menys de 15 segons el grup s'ha polit als moteros, als siniestros, les camareres vampires i, de retruc, als turistes que corrien per allà. Això si: han descobert les masmorres ocultes del bar.... hi baixen. Confien trobar a Aznar, el sacerdot del Culte de la Sang que deu saber coses de Kitiara. A mesura que s'enfonsen en el temple la sang de la matança de dalt es va acumulant en reguerons fins a fer verdaders rierols de sang..... fins que quan arriben a la sala més profunda (com no) veuen que Aznar ha obert un rifts.... DE SANG! del qual surt un terrible monstre (lo més semblant a un chtulhu que mai ha dissenyat la febril ment de'n Sembieda) que els ataca. El grup lluita i, com si no, altre cop Joan Oli dóna el cop de gràcia a la bèstia.
Amb Aznar capturat i la bèstia morta, acaba el primer (i espaterrant) capítol de la 3a temporada de La Meva Saga de Rifts!
1 comentari:
Fotos de la partida número 1000 a:
http://jojo1.freesuperhost.com/forum/viewtopic.php?t=208
Publica un comentari a l'entrada