29 de setembre 2006

Fets merda

El grup segueix baixant per la claveguera.
La tensió es palpa: no només estan masegats, bruts i cansats. L'Sturm segueix molt enfadat i està molt cínic. Parla de separar-se just quan surtin de la canonada.
Al final arriben a un paratge desconegut. Un petit llac, amb un pedrot al centre, un corriol i un minúscul llogarret. El grup es neteja, intenta sobreposar-se a la difícil situació i s'arriba fins al llogarret.
Allà demanen hospitalitat, que se'ls hi ofereix a canvi d'alguns crèdits, unes reparacions de'n Tass i la promesa que el grup mirarà de rescatar la filla que es va perdre a la zona pantanosa del llac.
L'Sturm està tant enfadat que acampa fora del llogarret. En Caramon i ell xerren i sembla que aplacen les decisions fins després de haver rescatat a la noia.
El grup s'aproxima al llac i detecta unes roderes enormes i un rastre monstruós....

5 comentaris:

Quim ha dit...

Jo voldria acompanyar el nen a casa seva. I si no té a ningú amb qui anar voldria fer-li de tutor i encinistrar-lo com a Cyber-caballer. Sempre que la seva actitud fos l'adequada. Ara per ara tenir-lo com una mena d'escuder. Ha patit molt i ja que l'he alliberat em sento responsable del seu benestar.

Sturm

Menécrates ha dit...

Em sembla una idea genial!

I sempre pot ser un recanvi si algun pj es mor..... :-)))))

M.

Quim ha dit...

Aquesta és la intenció, sip! :D

Anònim ha dit...

Jo crec que és una bona idea, d'aquesta manera de ben segur que l'Sturm podrà realitzar-se com a persona seguint el camí de la seva ordre.

Els esforços que destinarà a la cura del nano, l'allunyaran de la follia puntual que a vegades ens transmet.

Menécrates ha dit...

Per cert, les fotos d'aquest post són les reals del White River Lake! ;-)