10 de setembre 2006

Els diaris de Kitiara (I)

En Tass aconsegueix crackejar l'ordinador de la Kitiara i podeu llegir-ne els seus diaris més personals.

En la primera part la Kitiara narra com, al separar-vos, va viatjar cap al Nord, buscant fama i fortuna. La feina de mercenària estava ben vista i millor pagada, però al mateix temps la Kitiara només podia veure, al seu voltant, caos i desesperació. Els Déus Autèntics, que en temps passats havien guiat i aconsellat als habitant d'Ansalon, ara havien desaparegut. S'havien fet tant fonedissos que els mortals semblaven, a ulls de Kitiara, nens perduts enmig d'un espès bosc.

Explica també la ràbia que li va produir aquesta situació, com eren d'irresponsables aquells que tenien el poder. Es percep en el seu to una acritud cada vegada major pels que l'envolten.

... no vull ser una persona dèbil,
els dèbils no caminen, s'arrosseguen.
Jo no vull haver de demanar res,
vull agafar-ho i prou!
Faré el que faci falta per ser forta....